En els quinze mesos dinternament als camps dextermini, boris pahor va veure tants morts que cada dia de la seva llarga vida hauria pogut assistir a uns quants enterraments. homenatjar els morts per a ell no és tan simple com dipositar una corona de flors al peu duna làpida. com tampoc el gest dun soldat nazi que cedeix la seva ració darr.s a un presoner no és suficient per redimir lo de culpa. amb la precisió dun bisturí, pahor ressegueix els llocs més dolorosos de la seva mem.ria. per. el perill no és només un testimoniatge del passat, sinó una anàlisi dun perill sempre present. ni els líders totalitaris, ni les idees poden provocar, tots sols, tant de mal. dues noies que, tot passejant per una ciutat tranquil·la, pretenen no adonar se que pel mateix carrer hi passen sis cents presoners que fan un soroll infernal amb els esclops de fusta, són un bon exemple del perill duna consciència gandula. necr.polis és un llibre per aprendre a no apartar la mirada, mai.
