En els dies anteriors a la caiguda de barcelona, el gener de 1939, catalunya va veure marxar cap a l exili els seus millors escriptors i intel lectuals. l exili va representar un daltabaix terrible que va acabar amb tot un món. peró al mateix temps va obligar els escriptors a enfrontar se amb alguns temes clau de la contemporaneïtat: la pérdua d identitat, el tema de l «altre» o la vida en les grans metrópolis del segle xx. grácies a l experiéncia del desterrament la literatura catalana va assolir la seva plena maduresa i va esdevenir universal. aquest volum, a cura de juliá guillamon, reuneix per primera vegada una antologia de textos narratius que permeten recompondre la história de l exili a la manera d una ficció documental: la sortida de barcelona, l estada a frança, els camps de concentració i la peripécia americana. inclou la novel la crist de 200.000 braços d agustí bartra, situada al camp de concentració d argelers; els contes de la mercé rodoreda cop de lluna, orleans, 3 quilómetres i nit i boira, entre d altres, que evoquen l exili francés; la novel la tots tres surten per l ozama de vicenç riera llorca, testimoni del xoc cultural amb el trópic; la novel la paraules d opóton el vell, d avel lí artís gener, una falsa crónica precolombina , escrita des del punt de vista d un guerrer mexicá que va participar en el descobriment d europa; aquí descansa nevares i altres narracions mexicanes de pere calders, obra mestra de la narrativa breu; la ciutat i el trópic de lluís ferran de pol, possiblement el seu millor llibre; els contes exuberants i sarcástics de ramon vinyes: el professor negre i la filosofia del jo, la mulata penélope, el pastisser hess i una pasqua de resurrecció en el trópic; la novel la el rusio i el pelao de césar august jordana, una história plena de sensibilitat al voltant de dos nois del carrer a xile; els contes el desaparegut, l home dels prismátics, la dama del parc i la meva ombra de xavier benguerel, históries que parlen de personatges fugitius i abséncies que fan mal; i temperatura, la única novel la que francesc trabal va publicar a l exili, un símbol corprenedor d un renaixement impossible. els textos de maria campillo i carlos guzmán moncada que encapçalen aquesta edició s endinsen en el conflicte entre la mentalitat europea i l «américa furienta» i els itineraris de la literatura catalana a méxic; i una cronologia permet situar en el temps les obres dels escriptors que s inclouen en aquest volum.
