En els vuit relats que componen aquesta novel·la matrioixca, camilleri ens fa retrocedir fi ns a la joventut del comissari montalbano, quan encara no estava amoïnat per la vellesa peró ja mostrava el seu carácter llunátic, de vegades esquerp, professionalment audaç. el retaule vigataníssim dhistóries lincendi dun hotel sense víctimes, una carnisseria damor, un lladre que cobra segons tarifa fará les delícies dels camillerians, que no hi trobaran a faltar cap dels personatges habituals perqué, més joves, hi surten tots. començant per ladelina i la lívia, la «promesa forastera» den salvo, i seguint amb el doctor pasquano i la seva addicció als cannoli, en catarella amb la seva máscara grotesca, en mimí, en fazio... les primeres passes en el món del crim del comissari més sorrut de la novel·la negra contemporánia, amb un bon repertori dels trucs que a la llarga el faran famós, són il·luminadores. té els trumfos de ledat a la má, peró afronta la indústria del delicte local amb la seva generosa indulgéncia, aquell sentit de la justícia que topa, ja des del primer dia, amb el pantá de la burocrácia típicament italiana.
