En els últims dos mil o dos mil cinc cents anys, a les gavarres no hi havia viscut mai tan poca gent com avui. daquell món que es va esvaint en queden encara els records, algunes formes de vida i moltes llegendes. peró, abans fins i tot que voler preservar ne la memória, hem volgut parlar dun fet viu del nostre temps, si bé més residual cada dia que passa. es al capdavall amb el temps com anem fent el nostre destí i com va arribant també el nostre futur. i alló que fem i que diguem i que recordem avui, amb sort, daquí a uns anys será també llegenda.
